jueves, 27 de junio de 2013

Papers marmolejats I; Petita historia de l'art Ebru, paper pintat turc. Papel marmoleado I; Pequeña historia del Arte Ebru, papel marmoleado turco.


L'Ebru és una de les més antigues tècniques decoratives orientals. No se sap ni quan ni on es va donar per primera vegada. Ebru és una paraula d'origen persa, que significa núvol o nuvolat, ja per la seva semblança a un cel amb núvols. L'ebru és un art lligat a la historia, a l'amor, a les arts del llibre i íntimament relacionat amb l'Islam. La necessitat d'escriure l'Alcorà i preservar la paraula revelada, va fer que els més exquisists artesans duessin les arts del llibre, en totes les seves vessants, al més alt nivell. L'art Ebru pot ser descrit com la pintura sobre l'aigua, on els dissenys es fan sobre la matèria líquida i son transferits al paper. De cada procés  en surt un sol exemplar, i mai és possible tornar a aconseguir el mateix disseny. L'Ebru clàssic es realitza en una cubeta rectangular plena d'aigua barrejada amb una solució mucillagenous. Tradicionalment es feia servir goma de tragacanto. Ara però, substituïda per pols d'algues. Els colors fets de pigments naturals, es barregen amb ox-biliar, i es ruxen sobre la superfície de l'aigua amb pinzells fets de talls de roser i pèl de cavall.

A partir  d'alguns papers pintats datats, que es troben al Museu d'Art Topkapi d'Istambul, es pot afirmar que els turcs coneixien i dominaven aquest art al segle XV. No va ser però,  fins al segle XVII, que aquest art traspassà fronteres, expandit-se per Europa i arribant a la resta del món.
Durant el període otomà es va aconseguir un exquisit refinament i sensibilitat en l'art Ebru. Ja sigui per la recerca de la bellesa interior, o per la vessant mística d'aquest art, gran reflexe del pensament islàmic sufí de l'època.
Alguns dels usos dels papers pintats (que presentaven bons dissenys), s'empraven com a fons per; a documents oficials de l'estat, per a diversos tractats i fulls de registre d'actes importants. També Van ser utilitzats com un mitjà per evitar alteracions i possibles falsificacions de documents ( com a curiositat dir que els registres mercantils presentaven els cantos tintats per evitar l'eliminació de pàgines...). 

El Ebru es una de las más antiguas técnicas decorativas orientales. No se sabe ni cuando ni dónde surgió por primera vez. Ebru es una palabra de origen persa, que significa nube o nublado, por su parecido a un cielo con nubes. El Ebru es un arte ligado a la historia, al amor, a las artes del libro e íntimamente relacionado con el Islam. La necesidad de escribir el Corán y preservar la palabra revelada, hizo que los más exquisitos artesanos llevasen las artes del libro, en todas sus vertientes, al más alto nivel. El arte Ebru puede ser descrito como la pintura sobre el agua, donde los diseños se hacen sobre la materia líquida y son transferidos al papel. De cada  proceso solo sale un ejemplar, y nunca es posible volver a hacer el mismo diseño. El Ebru clásico se realiza en una cubeta rectangular llena de agua mezclada con una solución mucillagenous. Tradicionalmente se usaba goma de tragacanto. Ahora pero, substituida por polvo de algas. Los colores hechos de pigmentos naturales, se mezclan con ox-biliar, y se rocían sobre la superficie del agua con pinceles hechos de tallo de rosal y  pelo de caballo.

A partir de algunos papeles pintados datados, que se encuentran en el Museo de Arte Topkapi de Istambul, se puede afirmar que los turcos conocían y dominaban este arte en el siglo XV. Pero no fue hasta el siglo XVII, que este arte traspasó fronteras, expandiéndose por Europa y apartir de aquí al resto del mundo.
Durante el período otomano se consiguió un exquisito refinamiento y sensibilidad en el arte Ebru. Ya por la búsqueda de la belleza interior, ya por la vertiente mística de este arte, gran reflejo del pensamiento islámico sufí de la época.

Algunos de los usos de los papeles pintados (que presentaban buenos diseños), se utilizaban como fondos para; documentos oficiales del estado, para diversos tratados y hojas de registro de actos importantes. También fueron usados como medio para evitar el fraude y  posibles falsificaciones de documentos (como curiosidad decir que los registros mercantiles presentaban los cantos tintados para evitar la eliminación de páginas...). 



marbling paper/ ebru battal










No hay comentarios:

Publicar un comentario